Blog-a-tope

Sembla que si no faig el post aquest, i el 4t i últim que volia fer, no em treuré de sobre la espina aquesta de “tenir algo pendent” amb el pal consequent que provoca pensar en fer-ho d’una vegada. Un cop fets, espero que la meva experiència bloguera millori. Així que “Vamos alla, no?” .

Oxford en si, segurament ÉS el que un s’imagina que és: Un autèntic poble britànic, tranquil, antic, amb edificis qi carrers que transmeten un toc medieval, una sensació d’història milenària (sobretot els colleges) i un no-se-què a l’ambient que et fa sentir més culte i/o intel·lectual.

Un carrer d'Oxford

LA Caseta !

Carrerons darrere els pubs.

Una cosa que em va sorprendre és com els britànics tenen els cementiris dins les ciutats, almenys els antics.  Al moment de fer carrers nous i places,  els cementiris i les esglesies antigues les han deixat a la seva banda, i carrers i camins poden passar pel costat, o ben bé pel mig d’aquests cementiris amb les típiques làpides velles d’història de terror.

Aquest cementiri és gairebé una plaça.

A aquest l'atravessa un carrer peatonal, està al costat d'un semàfor xD

El parc de la Universitat d’Oxford. Hectàrees i hectàrees de camp amb arbres ornamentals, gespa, camps de críquet, bosc,  rius, ponts i estanyols… idílic. Per a passejar, fer esport, anar a llegir …

Planell del parc. Els requadres son camps de gespa cuidada i segada simplement (arriben a mides de camps de futbol reglamentaris alguns). A l'esquerra, el Keble college on dormia jo.

A mi es que verd aprop d'aigua corrent em fascina.

Les branques pesen tant que des de dalt, acaben torçant i tocant el terra.

De fet, és el que veiem des de les aules. Plè de bancs amb plaques en honor a alguna personalitat de la història de la universitat, diferent a cada banc. I amb animalons menys vergonyosos que els d’aquí, jo vaig poder veure directament esquirols (molts) durant les classes i algun eriçó.

Aquest esquirol segurament es pensava que volia robar-li la llesca de pà.	L'eriçó s'intentava amagar, sense massa fortuna.	A la entrada, zona més ajardinada i cuidada, hi ha plantades unes quantes sequoies.
The Forgotten Bridge.	Random estanyol.

Les zones més clàssiques del centre d’Oxford són les relacionades amb la vida universitària, sobretot a la zona de la Biblioteca i els college més antics.

Biblioteca d'Oxford. (Aquí s'hi filmen alguns interiors de Harry Potter a l'aula d'oratòria).	Pont del New College Lane. Atents al carreró amagat que porta a la Turf Tabern!	Radclife Camera. S'assembla al plà d'Oxford que es veu a "Fuga de cerebros" però crec que no ho és realment.
Centre d'Oxford.	Alguns Pubs i cases tenen portals així d'interessants.	(agafem aire...) aquesta és la "University Church of St Mary the Virgin", davant la Radclife Camera.

I una de les poques visites a recintes que vaig poder fer (per horaris, TOT tancava a les 17h i jo sortia del curs a les 18:30h) va ser al jardí botànic. Hi vaig anar per motius concrets, però realment està currat, i un pot observar arbres de més de 400 anys.

D'aquest arbre tant alt, encara n'he de parlar.	Tot molt humit...	...i a sobre plovia el típic xim-xim britànic.
Placa a l'arbre més antic del parc.	Hi havia tot un conjunt d'hivernacles temàtics molt interessant.

En fí, massa pocs dies,  i horaris incompatibles m’han deixat amb moles ganes de veure interiors i museus, així que una futura visita a Oxford si que la tornaré a fer xDD.