Ara mateix ha començat a ploure de nou. És el primer cop que plou a Mataró en 2 mesos… el petit termòmetre digital de casa marca per primer cop 27º a l’exterior, per primer cop en tot el juliol fa menys de 30º… i comptant que pasen de la 1’30h de la matinada XDDD fa una setmana que he tornat de campaments i realment el calor es insuportable…ja és certa la frase que corre per aqui de “Visca el Maresme lliure i tropical ! “.
Estant allà dalt de campaments, no m’ho creia quan ens deia tothom que a Mataró no s’hi podia ni dormir. Ara ho he viscut en pròpia pell, i realment cada nit es un neguit de no poder aclucar ull, despertar-te suat 4 o 5 cops, llevar-se tard al matí i veure que la nit no ha sigut reparadora… en definitiva, que es inevitable recordar com n’eren de fresques les nits allà al pirineu, tant freda que estava l’aigua del riu, quant amable que era una ombra a mitja tarda…
…i després de tot, nostàlgia no per la tonteria del clima, si no per l’experiència humana que són cada any els 15 dies de campaments i com canvien a un per dins un cop torna a la civilització ^^ i caram!! q els róvers hem fet l’ANETO!! 3.404m de muntanya més alta del Pirineu, realment és tot un desafiament personal, físic i psicològic intentar fer un cim : L’esforç de carregar la motxilla i guanyar desnivell, pujar amunt a força de cames, els moments de gresca compartits amb els companys de camí quan encara tens aire, els moments de reflexió quan el cansament ja fa que ningú obri boca per estalviar respiracions, la muntanya que sempre esta allà dalt i mai arriba, sempre igual de lluny, igual de callada i desafiant, igual de propera i amable… fins que sense saber com, et trobes al cim, per sobre de tot, per sobre de tothom i per sobre de tota preocupació, mal rollo, menjada d’olla… i valores, valores l’esforç que has fet i t’ha portat fins allà dalt…paga la pena (encara q en alguns moments només pots disfrutar 30 seg. del cim ja que has de baixar cagant llets per evitar que t’enganxi una tormenta en formació ^^)
Realment amb unes poques fotos és impossible de plasmar tots els sentiments i moments viscuts, però ja ho diu el tòpic, millor imatges. ( i lo que m’ha costat penjarles al imageshack XDD)
EDIT: Ni imageshack ni punyetes, per a moltes el millor es un web-album by picassa.google ^^
